Skip to main content.

Ja pots jugar la partida... Tu comences. Blanques juguen. Sort!

Per poder jugar online necessites un navegador amb la finestra més ampla.
Si estàs usant un mòbil o tauleta, posa'l en posició horitzontal.


El Següent peó es converteix en: Nivell dificultat:

  • A l'intercanviar posicions, l'ordinador fa el moviment a l'instant i torna a ser el teu torn.
  • Al seleccionar major nivell de dificultat, els moviments poden tornar-se més lents.
  • S'enroca movent el rei. La torre es mourà automàticament.

^ PRINCIPI

Introducció

Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva basat en tàctica i estratègia. Els escacs són un dels jocs més populars del món i el seu ensenyament es considera una forma de desenvolupar la ment. Les possibilitats del joc són tan complexes que ni els millors jugadors poden arribar a considerar totes les contingències. Per jugar, és precís disposar d'un escaquer (tauler d'escacs) i les peces. Opcionalment, es pot utilitzar un rellotge d'escacs, element imprescindible a les competicions.

^ PRINCIPI

El tauler i les peces

L'escaquer

El tauler d'escacs és un quadrat subdividit en 64 caselles iguals (8 x 8), també quadrades, alternativament de color clar i de color fosc. Un jugador se situa de cara al contrincant, de tal manera que cada jugador tingui una casella blanca en el seu cantó dret.

Els elements bàsics del tauler són:
Un tauler pot tenir els números i lletres per identificar les files, columnes i caselles, amb la finalitat de registrar el desenvolupament de les partides mitjançant la notació algebraica, que és actualment la notació oficial.

El tauler s'ha de col·locar amb les caselles blanques de la cantonades a la dreta dels participants.

Les peces i el seu simbolisme

Cada jugador disposa inicialment de setze peces: vuit peons, dos cavalls, dos alfils, dues torres, un rei i una dama (també anomenada reina). Per diferenciar-les, les d'un jugador són de color clar i se les anomena "les blanques" y les de l'altre són de color fosc i se les anomena "les negres". A la literatura escaquística, hom coneix com a peces majors la dama i les torres, i com a peces menors els alfils i els cavalls.

^ PRINCIPI

Regles dels escacs


Quan es comença a jugar, es sorteja el color de les peces que tindrà cada jugador, ja que les blanques comencen a jugar, i per tan, porten la iniciativa del joc i tenen en teoria un lleuger avantatge. Si els mateixos jugadors fan més partides, van alternant el color amb el que juga cadascú. Per a que el tauler quedi correctament posicionat abans de cada partida, cada jugador ha de tenir un quadrat clar a la seva dreta.

posicion piezas

Posició inicial de les peces

Quan una peça es pot moure a una casella en què hi ha situada una peça adversària, aquesta última és capturada. Així, la peça que ha de ser jugada es mou a la casella de la peça oponent, que llavors és retirada del tauler. La diferència relativa de valor entre les peces en diferents moments de la partida determina la bondat o no d'una captura. Hom parla de "canvi" si es produeix una captura mútua entre peces del mateix valor, o de "sacrifici" si es permet la captura d'una peça pròpia de més valor que la que el rival dóna a canvi (si en dóna alguna). Un sacrifici es fa per aconseguir un clar avantatge posicional o, sovint, per tal d'arribar a una posició que permeti el mat.

Es produeix amb relativa freqüència en les partides el guany o el sacrifici de la qualitat. El primer consisteix a guanyar la torre de l'adversari a canvi d'un alfil o un cavall propi, és a dir, a guanyar una peça de més qualitat (la torre) que la que es perd (l'alfil o bé el cavall). La segona consisteix a permetre la captura d'una torre pròpia a canvi d'un cavall o d'un alfil rival.

Durant el transcurs de la partida, quan el rei d'un jugador és directament atacat per una peça enemiga, es diu que el rei està en escac. En aquesta posició el jugador ha de moure el rei per a posar-lo fora de perill, capturar la peça adversària que està efectuant l'escac o bloquejar l'atac amb una de les seves pròpies peces. Aquesta última opció no és possible si la peça atacant és un cavall, ja que aquesta peça pot saltar sobre les peces adversàries. L'objectiu del joc és fer escac i mat a l'adversari, la qual cosa té lloc quan el rei oponent es troba en escac i no es pot realitzar cap moviment de fugida, defensa o atac per a anul·lar l'escac. En aquest cas, o la peça és menjada per l'adversari o el jugador perdedor tomba el rei, com a senyal de rendiment. Hi ha l'obligatorietat que els jugadors diguin, en el cas d'escac, escac, i en el cas d'escac i mat, escac i mat, excepte si l'adversari tomba la peça.

Els jugadors també disposen de tres moviments especials: l'enroc, que fortifica el rei, protegint-lo d'atacs enemics, tot i que no pot dur-se a terme si el rei està en escac; la captura al pas, quan un peó que arriba a la cinquena filera avança fins a la sisena i pren un altre peó oponent que, en les dues columnes adjacents, ha avançat dues caselles en el seu moviment inicial; i la promoció, permesa als peons que, quan arriben a la vuitena fila, poden ser promoguts a qualsevol altra peça, amb l'excepció del rei.

El rei és l'única peça que mai no pot ser capturada. La partida acaba quan té lloc el mat, és a dir, la imminència de la captura del rei.

^ PRINCIPI

Valor de les peces


Als escacs, el valor relatiu de les peces és un concepte que fa referència a un sistema que assigna, segons un convencionalisme prèviament acceptat, un valor determinat a cada peça del joc considerant la seva força relativa en relació a les altres peces. Els valors assignats a les peces són purament teòrics, i no tenen cap paper formal en una partida, però són útils als jugadors, i són usats també als escacs per ordinador per ajudar la computadora a avaluar les posicions. Observaciones:

^ PRINCIPI

Notació


Tot i que existeixen diferents sistemes de notació de partides d'escacs, tots tenen l'objectiu d'enregistrar les partides amb propòsits documentals.

algebraic notation
Nom per cada casella segons la notació algebraica.

El sistema algebraic és l'utilitzat i recomanat per la FIDE (Federació Internacional d'Escacs).

Les abreviatures essencials són: Un senzill exemple de notació d'una partida seria el següent (conegut com a escac mat pastor):

e4 e5
Ac4 Cc6
Dh5 Cf6
Dxf7#

^ PRINCIPI

Fases de la partida


A raó dels diferents patrons d'estratègia i tàctica, una partida d'escacs és normalment dividida en tres fases diferenciades: l'obertura és la fase inicial, en què els jugadors es preocupen bàsicament del desenvolupament de les seves peces; el mig joc, la fase en què s'aplica especialment l'estratègia i la tàctica; i el final, on la majoria de les peces, d'ambdós costats, ja han estat capturades i els reis inicien una participació activa en el joc.

Obertura

L'obertura és la fase de la partida que conté el grup de moviments inicials de les blanques i de les negres. Hi ha centenars d'obertures i defenses diferents que varien força en les característiques, des del joc posicional fins a moviments bastant agressius. Els escaquistes professionals necessiten anys de pràctica i d'estudi per dominar completament les obertures i les defenses dels seus repertoris i evitar-ne els paranys, i continuen perfeccionant aquest coneixement durant tota la carrera, en tant que la teoria escaquística sempre està evolucionant amb l'augment constant de novetats teòriques.

Els objectius estratègics fonamentals de la majoria de les obertures i defenses són bastant similars:
Mig joc

El mig joc és la fase de la partida on la majoria de les peces ja han assolit el seu major desenvolupament, tot depenent de com han estat conduïdes l'obertura o la defensa escollides per cada jugador. Per aquesta raó, l'estudi de la teoria de les obertures i defenses ha d'estar en harmonia amb la preparació de plans estratègics que tinguin com a resultat un mig joc esperat.

El mig joc també és la fase en la qual poden tenir lloc la majoria de les combinacions. Les combinacions de mig joc estan sovint connectades amb l'atac al rei oponent.

Una altra qüestió important del mig joc és quan i com reduir el material disponible i entrar en la fase final de la partida (aquesta reducció de material és denominada simplificació). Per exemple, els petits avantatges materials poden ser transformats en victòria només en un final de joc ben conduït, i per a això el costat amb el petit avantatge ha de buscar un mitjà per a efectuar la simplificació i obtenir un final favorable. Mentrestant, no totes les reduccions de material són adequades per a aquest propòsit, per exemple, si un dels costats té un alfil de caselles clares i l'oponent en té un de caselles obscures, la simplificació per a un final d'alfils i peons és generalment avantatjosa per al costat més dèbil, en tant que els finals d'alfils de colors oposats acaben normalment em empat, i de la mateixa manera amb l'avantatge d'un o dos peons.

Final

El final de la partida és la fase en què queden al tauler relativament poques peces i, per tant, llevat de comptades excepcions, deixen de ser possibles els atacs al rei típics del mig joc. Hi ha tres diferències principals d'estratègia entre les fases inicials de la partida i els finals: Els finals poden ser classificats d'acord amb el tipus de peces que resten en el tauler. Els mats bàsics tenen lloc en posicions en les quals un dels costats té només el rei i l'altre costat té només una o dues peces i el mat és possible amb el suport del rei a la peça atacant; en els finals de rei i peons, sense peces, l'objectiu bàsic és promoure un dels peons per obtenir una peça que permeti arribar a una posició de mat bàsic.

^ PRINCIPI

Estratègia i tàctica



L'estratègia escaquística consisteix a definir i assolir objectius de llarg termini durant una partida – per exemple, on posicionar diferents peces – mentre que la tàctica es concentra en maniobres immediates en el tauler. Aquestes dues parts del pensament escaquístic no poden ser completament separades, en tant que els objectius estratègics són assolits principalment per mitjà de tàctiques, mentre que la raó de ser de les tàctiques es basa en una estratègia prèvia de joc.

Fonaments de l'estratègia

L'estratègia està orientada a l'avaluació de posicions al tauler i l'establiment de fites a assolir. Durant l'avaluació, els escaquistes han de tenir en compte el valor de les peces, l'estructura de peons, la seguretat del rei, el domini espacial i el control de caselles clau o grup de caselles (com ara columnes i diagonals obertes, caselles blanques o negres).

L'avaluació més bàsica és el recompte del valor total de les peces d'ambdós costats. Els valors de cada peça són normalment estimats en: un punt per als peons, tres punts per als cavalls i els alfils, cinc punts per a les torres i nou punts per a la dama. En els finals, el rei és generalment més poderós que una peça menor (cavall o alfil), tot i que menys fort que una torre, i per això el seu valor de combat és estimat de vegades en quatre punts. Hi ha autors que afirmen que, el rei té valor absolut, en tant que perdre'l és perdre la partida. Aquests valors bàsics poden ser fàcilment alterats per altres factors, com ara la posició de peces (per exemple, un peó avançat val més que un peó en la seva posició inicial), coordinació entre peces (per exemple, un parell d'alfils poden ser molt més fàcilment coordinats que un alfil i un cavall; per aquest motiu alguns autors consideren els alfils com si valguessin tres punts i mig), o el tipus de posició (generalment els cavalls són millors en posicions tancades i els alfils en posicions obertes).

Un altre factor important en l'avaluació de posició en una partida és l'estructura de peons. L'estructura de peons és relativament estàtica i la seva conformació cal que estigui d'acord amb l'orientació estratègica que un escaquista està seguint en el transcurs d'una partida. Debilitats en aquesta estructura, com ara peons doblats, aïllats o endarrerits són, la majoria de vegades, de naturalesa permanent i han de ser evitades sempre.

Fonaments de la tàctica

La tàctica es concentra en accions de curt termini i poden ser calculades de manera precisa per un escaquista. En posicions normals amb moltes possibilitats de respostes a moviments cap a ambdós costats, un càlcul precís no és possible, mentre que en una posició tàctica amb un limitat nombre de variants forçades, és possible de calcular una llarga seqüència de moviments.

Accions tàctiques simples d'un o dos moviments -amenaces, canvis de material, atacs dobles, entre d'altres- poden ser combinades en variants més complicades, denominades maniobres tàctiques, que amb freqüència forcen el rival a seguir una determinada línia de joc desavantatjosa.

^ PRINCIPI

Fonaments avançats


Quan un jugador d'escacs desitja progressar ha d'instruir-se en diversos conceptes fonamentals que han desenvolupat els denominats teòrics dels escacs. Aquests conceptes fonamentals han estat el resultat de l'estudi i anàlisi del joc per part d'experts i mestres. D'aquesta manera existeixen una llarga sèrie de recomanacions o receptes per jugar correctament i així guiar-se per la infinitat de possibilitats que conté el joc.

A part de la valoració de les peces, el jugador ha de comprendre que el valor real de les peces està en funció de les possibilitats tàctiques i estratègiques amb l'objectiu de la victòria. Així, apareixen dos conceptes fonamentals que realitzen contrapès a la pura qüestió material. Aquests conceptes són posició i temps.

Amb aquesta interpretació una partida evoluciona amb avantatges i desavantatges per un jugador no només per la quantitat de material del que disposa sinó també segons altres criteris. Segons aquest model, es pot considerar que l'avantatge d'un jugador es pot descriure com el volum en un espai tridimensional segons les coordenades material, posició i temps.

Temps

El temps és senzillament el torn de joc. Segons la teoria, un jugador fa us correcte d'un temps si realitza una jugada eficient amb vista a un pla. Per tan, un jugador mou una peça per moure-la està realitzant una pèrdua de temps. Si un jugador aconsegueix amb una jugada la consecució de dos objectius es diu que ha realitat un guany de temps.

Durant l'obertura, els temps estan associats al concepte de desenvolupament. Amb l'obertura és molt important que totes les peces adoptin caselles que siguin el més actives possibles (que defensin o ataquin caselles claus del tauler).

Durant la fase de mig joc, els guanys i pèrdues de temps s'aplica a les qüestions tàctiques i estratègiques. Si ambdós jugadors tenen plans i ambdós calculen els de l'oponent, poden desenvolupar contramesures als atacs mutus. Si un jugador té avantatge de temps, això implica que el jugador contrari no disposa de temps suficient per evitar el seu pla. Es per aquest motiu, la importància dels temps fins i tot a canvi de material. Si un jugador guanya material però això li permet al jugador rival desenvolupar un pla tàctic que li provoqui escac mat al rei que el primer jugador no pugui evitar, per no tenir suficients torns per crear un entramat defensiu; està clar que la millor opció és cedir material per aconseguir un atac definitiu. Es obvi que el concepte de temps s'acumula a una partida de manera que si ha hagut pèrdues de temps durant l'obertura, aquests es traslladen a la fase de mig joc que poden tenir costoses conseqüències si el rival troba un pla adequat.

Al final, el concepte temps té la seva màxima expressió. En absència de peces major, els peons aspiren a coronar (convertir-se en dames). Es per aquest motiu que si un dels rivals ha perdut temps i no disposa del temps necessari per atrapar a un peó rival al seu transit a la coronació, està perdut. També al final apareix el concepte associat als temps d'atzucac.

Posició

L'avaluació de la posició és un llarg compendi que tracta de determinar les possibilitats d'una posició. Es tracta d'una col·lecció d'anàlisi que especifiquen les possibilitats de l'estructura de les peces d'un jugador, tant a nivell estàtic com dinàmic (possibilitats per atacar el rival). Entre aquests criteris podem citar:

en castellà


ES - tuajedrez.com

en anglès


EN - playingchess.net

en francès


FR - jouerechecs.net

en italià


IT - giocoscacchi.com

en portuguès


PO - jogoxadrez.com

en alemany


DE - schachlernen.eu